Ella dorm. L'hora que els homes
ja s'han despertat, i poca llum
entra encara a ferir-los.
Amb ben poc en tenim prou. Només
el sentiment de dues coses:
la terra gira, i les dones dormen.
Conciliats, fem via
cap a la fi del món. No ens cal
fer res per ajudar-lo.
G. F.
[Les dones i els dies]
16 comentaris:
Saps que a La Llibreria (així, en majúscules) de Vilafranca (una capital de comarca una ciutat amb cultura i tal) em van dir que no em podien aconseguir re de Ferrater? Ni Les dones.. ni el Da nuces pueris. Ho vaig trobar vergonyós. Jo que tenia un bucle ferraterià que havia de resoldre urgentment i ells, que no, que re, que impossible. Hauré de tornar a la biblioteca. Uf, ja callo.
Gran, Ferrater.
El títol no era Ídols (el primer que m'ha vingut per penjar-lo aquí) com deia abans, sinó Oci com diu ara.
ÍDOLS
Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.
Marlene, no sé si va coincidir aquest bucle teu amb un de meu, "necessitava" un Ferrater per regalar, però recordo una tarda de no fa massa que si no vaig entrar en 5 llibreries, cinc!, del cap i casal, no vaig entrar en cap. I a cap de les 5 tenien Ferrater, res de res. I a Barcelona, eh, a Barcelona... I no eren llibreries de barri, no! Però bé. Després sí, després va reaparèixer, al cap d'uns dies, quan ja no. Que si encara no te l'has fet teu, digue-ho, eh...
M'encanta aquest poema!!!!! És dels que tinc marcats amb una creueta de llapis, que en el meu vocabulari particular dels llibres de poesia vol dir: "Ep! Atenció que aquest m'agrada!"
;)
Ferrater és l'amo. si fos viu segur que només em podria enamorar d'ell
Gran trobada.
Extramurs.
Si m'ho permets, m'hi passaré.
A
Quin honor, per favor, passi, passi, tot seu!
I com que és mort, què passa, mitall?
maria, i tens un índex amb el vocabulari particular dels llibres de poesia?
Us dic un secret?? He trepitjat el terra on va viure, a casa seva a Sant Cugat i on es va suicidar... Una amiga meva hi vivia fins fa 1 mes... I hi teníem pendent una nit de poesia amb Ferrater -llegit per nosaltres-, vi del Priorat i jazz... però mai va arribar. I quina amiga! I quin vi! I quin Ferrater! Però mai va arribar. Em sembla que encara té les claus... Quan sigui per aquí, al Maig, fem una sessió d'espiritisme, l'invoquem i que ens reciti "Les Dones i els Dies", senceret... De debó, hi hem d'anar. Hi aniré.
És cert, això que explico. Ben cert.
És gros, això que explica. Molt gros.
Jo, que ja aviso que no crec en res, proposo que si podeu convocar un esperit, convoqueu també el Coltrane, per exemple, pel jazz en directe i tal.
I com que no sé llegir poesia, ja aniré preparant jo els beures. ;-p
el pis on vivia Ferrater, el pis on vivia Bolaño... Siusplau, més referències de gent que viu en pisos que podríem anomenar "si les parets parlessin ..."?
Qui coneix algú que viu on vivia Bolaño???
Per cert, Perdi, està clar: Coltrane hi ha de ser. Ara bé, si és divendres o cap de setmana potser no podrà venir que deu estar convocat/invocat al Village Vanguard o al Blue Note... Tot serà negociar amb la seva ànima. Vaig a escoltar un temassu, ara vinc.
Hi ha una noia de Blanes que viu al mateix pis del carrer del lloro on B. va viure. Si les parets parlessin, ai sinyor...
Perdi, ja deu ser això, que no saps llegir poesia, i és que la poesia es llegeix del revés o no s'entén res.
què diu l'altre? que no és mort? on és, on para?
Que no és mort? Qui no és mort? Què diu lamitall? (Ara no ho he entès, això)
Publica un comentari a l'entrada