Autobiografía

Como el náufrago metódico que contase las olas
que faltan para morir,
y las contase, y las volviese a contar, para evitar
errores, hasta la última,
hasta aquella que tiene la estatura de un niño
y le besa y le cubre la frente,
así he vivido yo con una vaga prudencia de
caballo de cartón en el baño,
sabiendo que jamás me he equivocado en nada,
sino en las cosas que yo más quería.


L. R.


[Rimas]

7 comentaris:

Maria ha dit...

uf... quina seguretat poder dir: jo m'he equivocat en això i en allò, no trobes?

Anònim ha dit...

Jo els últims dos versos els signo. Ara mateix. Vós no?

Maria ha dit...

vols dir? No ho sé... m'ho penso i en parlem!

nanit!

Anònim ha dit...

autobiogràfic? però si semblen d'un adorable vellet de 80 anys! :P

miquel ha dit...

i quants anys et penses que té l'altre, mitall?

miquel ha dit...

Ja en parlarem, ja, marieta.

Anònim ha dit...

oh, perdoni, venerable.
;)