L'artista és el creador de coses belles.
L'objectiu de l'art és revelar-se i ocultar l'artista.
El crític és aquell que pot traduir a un altre estil o a un altre material la seva impressió de les coses belles.
La crítica més alta, igual que la més baixa, és una forma d'autobiografia.
Els que troben sentits lletjos en coses belles són uns corruptes sense encant. És un error.
Els que troben sentits bells en coses belles són els cultes. Per aquests hi ha esperança.
Els escollits són aquells per qui les coses belles només signifiquen la bellesa.
No hi ha llibres morals o immorals. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Res més.
L'antipatia del segle XIX pel realisme és la ràbia de Caliban en veure's la cara en un mirall.
L'antipatia del segle XIX pel romanticisme és la ràbia de Caliban en no veure's la cara en un mirall.
La vida moral de l'home és un dels temes de l'artista, però la moralitat de l'art consisteix en l'ús perfecte d'un mitjà imperfecte.
No hi ha cap artista que vulgui demostrar res. Fins i tot les coses verdaderes es poden demostrar.
No hi ha cap artista que tingui afinitats ètiques. En l'artista les afinitats ètiques són un manierisme d'estil imperdonable.
No hi ha cap artista que sigui mòrbid. L'artista ho expressa tot.
Per l'artista, el pensament i el llenguatge són instruments d'un art.
Per l'artista, el vici i la virtut són materials per l'art.
Des del punt de vista de la forma, el model de totes les arts és la del músic. Des del punt de vista del sentiment, el model és l'ofici de l'actor.
Tot art és a la vegada superfície i símbol.
Els que van més enllà de la superfície corren un risc.
Els que llegeixen el símbol corren un risc.
El que l'art realment reflecteix no és pas la vida, sinó l'espectador.
La diversitat d'opinions sobre una obra d'art demostra que es tracta d'una obra nova, complexa i vital.
Quan els crítics discrepen, l'artista està d'acord amb si mateix.
Podem perdonar algú que creï una cosa útil sempre que no l'admiri. L'única excusa per crear una cosa inútil es admirar-la moltíssim.
L'art sempre és perfectament inútil.
O.W.
[El retrat de Dorian Gray, traducció de l'anglès de Jordi Larios]
L'objectiu de l'art és revelar-se i ocultar l'artista.
El crític és aquell que pot traduir a un altre estil o a un altre material la seva impressió de les coses belles.
La crítica més alta, igual que la més baixa, és una forma d'autobiografia.
Els que troben sentits lletjos en coses belles són uns corruptes sense encant. És un error.
Els que troben sentits bells en coses belles són els cultes. Per aquests hi ha esperança.
Els escollits són aquells per qui les coses belles només signifiquen la bellesa.
No hi ha llibres morals o immorals. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Res més.
L'antipatia del segle XIX pel realisme és la ràbia de Caliban en veure's la cara en un mirall.
L'antipatia del segle XIX pel romanticisme és la ràbia de Caliban en no veure's la cara en un mirall.
La vida moral de l'home és un dels temes de l'artista, però la moralitat de l'art consisteix en l'ús perfecte d'un mitjà imperfecte.
No hi ha cap artista que vulgui demostrar res. Fins i tot les coses verdaderes es poden demostrar.
No hi ha cap artista que tingui afinitats ètiques. En l'artista les afinitats ètiques són un manierisme d'estil imperdonable.
No hi ha cap artista que sigui mòrbid. L'artista ho expressa tot.
Per l'artista, el pensament i el llenguatge són instruments d'un art.
Per l'artista, el vici i la virtut són materials per l'art.
Des del punt de vista de la forma, el model de totes les arts és la del músic. Des del punt de vista del sentiment, el model és l'ofici de l'actor.
Tot art és a la vegada superfície i símbol.
Els que van més enllà de la superfície corren un risc.
Els que llegeixen el símbol corren un risc.
El que l'art realment reflecteix no és pas la vida, sinó l'espectador.
La diversitat d'opinions sobre una obra d'art demostra que es tracta d'una obra nova, complexa i vital.
Quan els crítics discrepen, l'artista està d'acord amb si mateix.
Podem perdonar algú que creï una cosa útil sempre que no l'admiri. L'única excusa per crear una cosa inútil es admirar-la moltíssim.
L'art sempre és perfectament inútil.
O.W.
[El retrat de Dorian Gray, traducció de l'anglès de Jordi Larios]
6 comentaris:
BENVINGUT!!!!!!
Quina il·lusió!!! L'altre amb blog!! Ou mai got!! I amb quin text t'estrenes!!! Això promet moltíssim!!! Blog germanet del Bruia de dol, eh!!! Ole!!
Una abraçada i llarga vida!!!
Moltes gràcies per l'estona compartida mentre això anava naixent!
Ara em quedaria de puta mare donar-te la benvinguda amb un parell de frases del Sales (bueno, de fet "són" del Soleràs) sobre els homes pràctics i la imaginació i tal, per tot això de la inutilitat de l'art. Però joder, no me'n recordo...
Benvingut! (I ja tardaves...)
A mi, m'agrada aquella que diu: "*Dorian, en aquest món l'únic que és horrible és l'ennui. És l'únic pecat que no té perdó."
Sí que trigaves, sí! :)
Güercóón!!!! Ja deia jo... que no hi hagués un blog de l'altre no podia ser...
Oscar Wilde... Mmmmmm (+ suspir...).
Per cert, gràcies per linkar-me, així d'entrada. El teu Extramurs ja és al Reader i demà mateix, què demà, ara mateix als meus "plaers broquil·lians".
Ah, braçades!
Benvinguts tots, Perdi, Marlene i Yeral! Això també és casa vostra, (o directament, això és casa vostra, i també meva, que en teniu tanta culpa com el que més!).
Espero que ben aviat us pugui acollir també intramurs.
Publica un comentari a l'entrada