17

Bé sé jo que, a la llarga, enc que no ho pugui admetre,
si ens en fan caramulls, les alegries
quasi bé no es veuran al costat de la vasta
collita de dolors.
Per més que vulgui,
el final serà aquest. Tots els dies ajuden
a que això sigui així, deixant caure, en filera,
la dosi de confusió que, enmig de tot, ens salva.
Sí, tot això jo ho sé. Com bé sé que, enc que no ho digui,
el desencant final, per més que hi pensi,
em trobarà desprevengut sense una eina que em valgui.
Serà com ha de ser. D'aquest goig d'ara,
que serà fonedís, no n'hauré ni vestigis
per poder anar, llavors, amb arqueologies
dins el gruix del temps. Així ho sé i em faig càrrec
acceptant tot l'engany que, al darrer, em correspongui.
Però tu com si res:
tu, segueix existint, ignorant les resultes.
Exulta, viu, confon-me!
Fes amb mi més tirades
del camí cap a enlloc que, en resum, sé que és viure.
Haurà valgut la pena, si l'hem fet plegats.

M. A. R.


[Llibre de benaventurances]