Deixar passar el temps,
sentir com passa,
escoltar-ne el silenci
com un acolliment, com un regal.
No parlar, no pensar,
no incomodar-se,
viure despresament el buit
sense inquietar-lo.
Mirar sense atenció,
com des de fora.
No fer preguntes
ni temptejar respostes.
No recordar després
ni tampoc oblidar
ni cercar el sentit
d'aquesta espera.
No esperar res tampoc.
No creure en els miracles
i acceptar-los i prou
quan ve que passen.
E. S.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Bentornat!!!
Quin dia més ple de tu! Quant el necessitava!
E.S.? Avui em rendeixo...
Perquè sempre ha de ser una endevinalla, aixòs??
Noesyús...
E.S: Escarlet Shojanson, pot ser?
jo vaig ben perduda, però, ves!, podria ser meu ;)
i sort que ha tornat, ja ens faltaven les píndoles d'extramurs.
Acceptem, doncs, tots plegats la derrota. Ma, Ye i Mi, gràcies pels vostres comentaris, això serà sempre una endevinalla. Com va dir un: quelqu'n n'a dit pas que la vie doit être juste (s'acceptaran correcions), així que, se siente. En aquest cas, E.S. no és ningú més que Enric Sòria. Salut i siguin feliços, a les 6 de la tarda i a les 2 de la matinada!
Enric Sòria... Si l'hellegit, no aquest poema, però la mama em va regalar un llibreee... Ai...
Publica un comentari a l'entrada