Atansa el pinzell a la cara de la dona, dubta un instant, el posa sobre els seus llavis i lentament el fa lliscar d'un angle de la boca a l'altre. Els pèls es tenyeixen de carmí. Ells els mira, els submergeix a penes en l'aigua, alça la vista de nou cap al mar. Damunt els llavis de la dona queda l'ombra d'un gust que l'obliga a pensar: aigua de mar, aquest home pinta el mar amb el mar.
A. B.
[Oceà]
A. B.
[Oceà]
5 comentaris:
Ostres... de qui dius que és?
és Baricco, Marlene!
Baricco... aquest sí que el sabiaa!!
Jo no el sabia, i no sé perquè, m'ha fet pensar en Magritte (en un quadre on hi surt un pintor que amb el pinzell pinta una dona de debò).
Cal que tot coincideixi?
Una abraçada!
Cal, cal! I oh benvinguts passeu passeu!
Publica un comentari a l'entrada