Ecos (I)
Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
S. E.
[El caminant i el mur]
Res no et serà pres: vindrà tan sols
l'instant d'obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l'aigua
perquè es retrobi l'aigua
d'alta mar.
M. M. M.
[Raó del cos]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Uooooooooo, Espriu vs Marçal!!!! Quin gran combat poètic!!!
No cal dir qui és el meu favorit, oi?
;)
Imagino que el teu favorit deu ser l'Espriu i la teva favorita la Marçal, no? ;)
Jajaja!!! Òbviament!!! Que ho havies dubtat!!!??? ;)
Jo, que no sé llegir poesia, tinc una debilitat especial pel SE (bueno, ara començo a mirar-me l'e.e.cummings, per motius que blablabla).
És més, crec que el SE, per anar a sopar i de festa, havia de ser un crack. Fijo.
Maria, sembla com si ens haguéssim posat d'acord, veig per aquí molts "guiños al lector" que diria aquell.
Això que dius que no saps llegir poesia, Perdi... I el SE és gran, també, molt gran!
Publica un comentari a l'entrada