Cultura és tot allò on pots demanar descompte impunement: llibres, és cultura. Gastronomia, no és cultura. Teatre, és cultura. Moda, no és cultura. Etc. Hi ha qui s'encandalitza perquè els escriptors volen guanyar diners! A l'autor d'una guia de viatges no li retreuen això, però algú que es dediqui a la literatura és imperdonable que signi llibres per Sant Jordi. No deuen llegir gaire, aquests. O, almenys, no deuen llegir gaires biografies d'escriptors.
El llibreter
4 comentaris:
Molt simplista veig l’anàlisi que ens fa el llibreter i que tu ens reprodueixes i, intueixo, ho fas perquè hi estàs més d'acord que menys. Segons el llibreter, al comprar un llibre es pot demanar descompte; és cert. Però no se'n pot demanar al restaurant; no és cert. El descompte pot ser en diners (poc corrent en el món gastronòmic) i també en espècies (més corrent). Suggerir la cortesia d’un “xupito” o d’un segon cafè de franc després d’un sopar també és demanar descompte, però en comptes de diners t'ho cobres en espècies, en líquid. I la moda, qui diu que no es pot demanar descompte en una botiga de roba, o en una sabateria? Jo ho faig (no al "tall" però si a botigues normals) i sovint me’n surto amb èxit. En fí, una argumentació poc consistent, “o así me lo parece”.
És clar que és simplista, benvolgut Miquel. Per això vostè deixa propina cada cop que recull una comanda en una llibreria o compra una camisa que li escau d'allò més ;-)
Salutacions cordials.
En primer lloc he buscat (i he trobat en un comentari del 24 d'abril) el comentari original de el llibreter doncs tenia interès de llegir-lo en el seu context. Vist el context, li puc confirmar que jo sóc un dels que NO va comprar el llibre de Zafón, ni l’anterior tampoc. Res, només a tall d'informació complementària que poc té a veure en el tema que ens ocupa.
És, però, tot un honor rebre la resposta directe de el llibreter, un blog que considero de referència i que em plau visitar de tant en tant. Em temo, però, senyor llibreter, que el tema de la propina no és el millor argument doncs s'esdevé que cada dia que passa sóc més un antipropina militant i convençut. Si un queda content d’una compra, d’un servei, o del que sigui, la millor propina és donar les gràcies amb un somriure als llavis. No ho veu així vostè?
tot esperant...
tic, tac, tic, tac...
Publica un comentari a l'entrada