.

Deixar passar el temps,
sentir com passa,
escoltar-ne el silenci
com un acolliment, com un regal.

No parlar, no pensar,
no incomodar-se,
viure despresament el buit
sense inquietar-lo.

Mirar sense atenció,
com des de fora.
No fer preguntes
ni temptejar respostes.

No recordar després
ni tampoc oblidar
ni cercar el sentit
d'aquesta espera.

No esperar res tampoc.
No creure en els miracles
i acceptar-los i prou
quan ve que passen.

E. S.

5 comentaris:

Maria ha dit...: Bentornat!!!

Quin dia més ple de tu! Quant el necessitava!

E.S.? Avui em rendeixo...; 2 de maig del 2008, a les 1:15
Yeral ha dit...: Perquè sempre ha de ser una endevinalla, aixòs??

Noesyús...

E.S: Escarlet Shojanson, pot ser?; 2 de maig del 2008, a les 2:02
Anònim ha dit...: jo vaig ben perduda, però, ves!, podria ser meu ;)

i sort que ha tornat, ja ens faltaven les píndoles d'extramurs.; 2 de maig del 2008, a les 11:50
Anònim ha dit...: Acceptem, doncs, tots plegats la derrota. Ma, Ye i Mi, gràcies pels vostres comentaris, això serà sempre una endevinalla. Com va dir un: quelqu'n n'a dit pas que la vie doit être juste (s'acceptaran correcions), així que, se siente. En aquest cas, E.S. no és ningú més que Enric Sòria. Salut i siguin feliços, a les 6 de la tarda i a les 2 de la matinada!; 5 de maig del 2008, a les 18:01
Yeral ha dit...: Enric Sòria... Si l'hellegit, no aquest poema, però la mama em va regalar un llibreee... Ai...; 5 de maig del 2008, a les 19:02

Publica un comentari a l'entrada