12 d'abril

(....) Podria tractar de distreure'm, ¿què en trauria? Distreure's és la cosa més avorrida del món. Més val quedar-se a casa i deixar-se anar a la tristesa; la tristesa, si una s'esforça a prendre-la amb calma, pot arribar a ser tan sedant com una pluja de primavera. Si sabéssim treure partit de les nostres tristeses, potser descobriríem que l'única felicitat possible en aquest món és una tristesa clara i resignada. Però hi ha moments que la tristesa ens mostra la seva expressió més repulsiva; hi ha moments que ni tristesa és, que no és més que buidor, eixarreïment, tedi de la vida, i aleshores.. Així i tot, la distracció és encara més buida i eixarreïda; la distracció ho asseca tot, ho marceix tot, al seu contacte. Perdona una vegada més que m'esbravi amb tu. Tu ets la comprensió en persona, el meu veritable germà; perquè, en veritat, ¿què tinc de comú amb en Llibert, fora de l'atzar de ser fills tots dos del mateix pare i la mateixa mare?


J. S.



[Incerta glòria]